Posts Tagged ‘solidaritat

24
nov.
11

jornada de lluita família mimbrero

Cartell editat el maig de 1997 per la PUA i la Plataforma Família Mimbrero, per a convocar a una jornada de lluita per la llibertat de la família Mimbrero.

27
març
10

concert pel benjamí

CONCERT AMB INADAPTATS, KOP, RED BANNER I POTATO. LA REPRESSIÓ NO S’ATURA, NOSALTRES TAMPOC!

Cartell editat per a anunciar un concert el 14 de juliol de 1998 a Manresa.

Signat per la Xarxa Antirrepressiva de la PUA, els beneficis del concert anaven destinats al pres polític català Benjamí Ramos Vega.

31
gen.
10

llibertat mesa nacional d’herri batasuna

ESTAT ESPANYOL, PRESÓ DE POBLES. PER L’AUTODETERMINACIÓ, LA SOLIDARITAT I LA JUSTÍCIA SOCIAL, LLIBERTAT MESA NACIONAL D’HERRI BATASUNA!

Cartell unitari editat el 1997 per a demanar la llibertat de la mesa nacional d’Herri Batasuna.

Signat per les següents organitzacions i col·lectius: Plataforma de Solidaritat Catalunya-Euskal Herria, Alternativa Estel, Assemblea d’Esquerres del Vallès Oriental, Comité Català de Solidaritat Internacionalista, Comité Sol-Perú, Alerta, Convocatòria Unitària de l’Independentisme Revolucionari, Plataforma per la Unitat d’Acció, Plataforma de Solidaritat amb la Família Mimbrero, Assemblees de Maulets de Tarragona, Berguedà i Baix Vinalopò, Casal Independentista de Terrassa, Coordinadora Contra els Abusos de Poder, Partit Obrer Revolucionari, Coordinadora d’Osona contra la Tortura, ADAI, Casal Independentista de Sants, Joves Independentistes Revolucionaris/aries, Ateneu “La Pepa”, Partit Comunista del Poble de Catalunya, Partit Revolucionari dels Treballadors, Ateneu “La Torna”, Orgull Bolxevic, Afinitat Internacional Anarquista-Comunista.

A continuació, enganxem el Fragent d’un article del diari Gara on es repassen les diferents fases que van portar a la il·legalització d’Herri Batasuna i l’empresonament de la seva mesa nacional:

Entre febrero de 1996 y julio de 1999 la Mesa Nacional de Herri Batasuna vivió continuos sobresaltos con detenciones, un proceso judicial y más de veintidós meses de prisión, que finalizaron cuando el Tribunal Constitucional enmendó la plana al Supremo y dictaminó que en el caso se había producido una vulneración del derecho a la legalidad penal, por entender que se había aplicado a la dirección abertzale una pena desproporcionada al delito que los tribunales dictaminaron que había cometido. El caso comenzó con la cesión de los espacios electorales gratuitos de los que HB disponía en las elecciones a Cortes Generales para la emisión de un vídeo sobre la Alternativa Democrática de ETA. La prohibición y persecución del vídeo por los más diversos parajes de Euskal Herria fue la antesala de un proceso lleno de presiones políticas.