Archive for the 'unitaris' Category



09
abr.
10

mou-te per cuba

MOU-TE PER CUBA. SKATALA, JARANA I MOUNT ZION.

Cartell editat per a anunciar un concert per recaptar fons per a la Brigada Catalana Venceremos. Signat per la PUA i la Brigada.

Més informació sobre la Brigada Catalana Venceremos:

Anuncis
01
abr.
10

pi de les tres branques del 1998

DIADA UNITÀRIA DEL PI DE LES TRES BRANQUES

Cartell editat el 1998 per l’Associació Cultural del Berguedà, amb el suport de Maulets i la Plataforma per la Unitat d’Acció.

23
març
10

el vallès en marxa

EL VALLÈS EN MARXA PER LA LLIBERTAT DELS POBLES I LA JUSTÍCIA SOCIAL

Cartell editat el 1996 per diferents colectius per a convocar una manifestació el dia abans de la diada al Vallès.

Tenint en compte que tradicionalment l’Onze de Setembre es celebra a Barcelona, és habitual que els col·lectius i assemblees locals que tenen més força convoquin concentracions i manifestacions la jornada anterior a la diada a les seves respectives comarques. En aquest cas el cartell anava signat per: Acció Autònoma, Assemblea d’Insubmissos de Terrasa, Assemblea d’Okupes de Terrassa, Ateneu Popular Insurrecte (PUA), Ateneu Popular Lo Catau de Terrassa, Col·lectiu Xera (PUA), Col·lectius de Joves Comunistes, Maulets, Moviment de Defensa de la Terra i Sargantana Roja.

31
gen.
10

llibertat mesa nacional d’herri batasuna

ESTAT ESPANYOL, PRESÓ DE POBLES. PER L’AUTODETERMINACIÓ, LA SOLIDARITAT I LA JUSTÍCIA SOCIAL, LLIBERTAT MESA NACIONAL D’HERRI BATASUNA!

Cartell unitari editat el 1997 per a demanar la llibertat de la mesa nacional d’Herri Batasuna.

Signat per les següents organitzacions i col·lectius: Plataforma de Solidaritat Catalunya-Euskal Herria, Alternativa Estel, Assemblea d’Esquerres del Vallès Oriental, Comité Català de Solidaritat Internacionalista, Comité Sol-Perú, Alerta, Convocatòria Unitària de l’Independentisme Revolucionari, Plataforma per la Unitat d’Acció, Plataforma de Solidaritat amb la Família Mimbrero, Assemblees de Maulets de Tarragona, Berguedà i Baix Vinalopò, Casal Independentista de Terrassa, Coordinadora Contra els Abusos de Poder, Partit Obrer Revolucionari, Coordinadora d’Osona contra la Tortura, ADAI, Casal Independentista de Sants, Joves Independentistes Revolucionaris/aries, Ateneu “La Pepa”, Partit Comunista del Poble de Catalunya, Partit Revolucionari dels Treballadors, Ateneu “La Torna”, Orgull Bolxevic, Afinitat Internacional Anarquista-Comunista.

A continuació, enganxem el Fragent d’un article del diari Gara on es repassen les diferents fases que van portar a la il·legalització d’Herri Batasuna i l’empresonament de la seva mesa nacional:

Entre febrero de 1996 y julio de 1999 la Mesa Nacional de Herri Batasuna vivió continuos sobresaltos con detenciones, un proceso judicial y más de veintidós meses de prisión, que finalizaron cuando el Tribunal Constitucional enmendó la plana al Supremo y dictaminó que en el caso se había producido una vulneración del derecho a la legalidad penal, por entender que se había aplicado a la dirección abertzale una pena desproporcionada al delito que los tribunales dictaminaron que había cometido. El caso comenzó con la cesión de los espacios electorales gratuitos de los que HB disponía en las elecciones a Cortes Generales para la emisión de un vídeo sobre la Alternativa Democrática de ETA. La prohibición y persecución del vídeo por los más diversos parajes de Euskal Herria fue la antesala de un proceso lleno de presiones políticas.

31
gen.
10

guillem agulló

3er ANIVERSARI DE L’ASSASSINAT DE GUILLEM AGULLÓ.

Cartell editat el 1996 per a convocar a un acte d’homenate a Guillem Agulló en el tercer aniversari del seu assassinat.

Guillem Agulló a Viquipèdia:

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 – Montanejos a l’Alt Millars, 1993) era un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d’esquerres, que va morir assassinat l’11 d’abril de 1993. Concretament en Guillem militava a la seva mort al grup de l’esquerra independentista, Maulets de Burjassot (Horta).

La matinada de l’11 d’abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l’Alt Millars, assassinat d’una ganivetada, a mans d’un grup de joves. Nombroses organitzacions d’esquerres i independentistes van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l’assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l’any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[1]

21
gen.
10

resistència anticapitalista

RESISTÈNCIA ANTICAPITALISTA

Cartell editat l’u de maig de 1999

Tot i que la manifestació estava convocada per diferents organitzacions i col·lectius revolucionaris de Barcelona, la premsa, citant fonts policials, la va atribuir exclusivament a la PUA. Hem trobat una notícia de La Vanguardia (15-05-98) criminalizant la PUA per la convocatòria de l’any anterior:

Una de las últimas oficinas afectadas fue una sucursal de Caixa Tarragona en Grácia, donde unos desconocidos hicieron explosionar un cóctel molotov en la madrugada del 1 al 2 de mayo. La Guardia Urbana cree que aquella acción violenta lleva el sello de la radical Plataforma d’Unitat d’Acció (PUA), que por aquellas fechas había llamado a conmemorar el “día mundial del sabotaje” (sic)