Archive for the 'no signats' Category

27
gen.
10

12 d’octubre del 1997

CONTRA EL FEIXISME I L’ESTAT TERRORISTA ESPANYOL, ACCIÓ DIRECTA!

Cartell editat el 1997 per a convocar a una manifestació contra el feixisme.

Així recorda un antic militant de la PUA aquella manifestació:

Feia anys que vèiem com, cada 12 d’octubre, els feixistes es passejaven impunement per la Plaça dels Països Catalans, al popular barri de Sants de Barcelona, enarborant les seves banderes nazis i propagant el seus discursos racistes i espanyolistes. Des de la PUA ens vam plantejar la possibilitat de convocar una manifestació antifeixista, el mateix dia, per a mostrar el nostre rebuig als feixistes i a l’ajuntament que els donava ales. Vam sondejar diferents col·lectius i organitzacions sense gaire èxit i, al final, es va decidir tirar pel dret i convocar una marxa amb un cartell contundent i sense signar. La manifestació, que aplegava unes 700 persones, va començar sota l’atenta mirada de la policia. Tot semblava indicar que la marxa baixaria per les Rambles, però la capçalera, realitzant un gir de 180 graus, va enfilar cap a la Rambla de Catalunya sorprenent a propis i estranys. Un cop desconvocada la manifestació, alguns grups van atacar el local d’ Alianza por la Unidad Nacional, situat a la Rambla de Catalunya, i fins i tot un encaputxat va escalar fins al balcó de la seu tot arrencant la bandera espanyola que allà hi tenien. La policia no va trigar en actuar, provocant diverses càrregues i aldarulls per la zona. L’any següent, la convocatòria ja anava signada per la Plataforma Antifeixista de Barcelona, que agrupava diferents col.lectius, aconseguint un gran nombre de manifestants i un gran ressò mediàtic que prepararia el terreny per la multitudinària i recordada manifestació de 1999 , que acabà amb una trentena de detinguts, catorze dels quals van passar dues setmanes a la presó. Tot i el negatiu balanç repressiu vam aconseguir una petita victòria, l’Ajuntament va decidir prohibir els actes feixistes a la Plaça dels Països Catalans i relegar-los a un discret segon pla, en una zona poc concorreguda del parc de Montjuïc.

Anuncis
25
gen.
10

delegada del govern, culpable!



Cartell editat el 1999 per a denunciar la repressió policial i parapolicial que tenia lloc aquells dies

Poc després de les càrregues ocorregudes a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) coincidint amb la visita del aleshores president del Govern Espanyol José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, en aquells moments ministre de l’Interior, va fer pública en una intervenció al Congrés, una llista de deu catalans i catalanes suposadament molt perillosos, implicats en aquells fets. La llista incloïa alguns militants de la PUA.

Enganxem dos fragments de notícies aparegudes a El País i El Mundo respectivament:

El País:

La Coordinadora de Asambleas de Facultad (CAF), mayoritaria en la UAB calificó de “totalmente inaceptable” la intervención de Mayor Oreja, en el Congreso porque “justificó y avaló” la actuación policial. La CAF pide su dimisión por intentar “criminalizar el movimiento estudiantil”.La Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) una de las organizaciones implicadas por el ministro en los hechos de Bellaterra, acusó a Mayor de “no ser democrático” por facilitar los nombres de diez jóvenes que supuestamente participaron en lo sucedido. La PUA ha convocado una manifestación el viernes para protestar por la carga policial y por sendos incendios ocurridos en dos locales frecuentados por sus miembros, que sospecha que pudieran haber sido provocados por la policía como “represalia”.

El Mundo:

Jóvenes miembros de la PUA (Plataforma per la Unitat d Acció), un grupo independentista radical, sospechan que la Policía puede estar detrás de los dos incendios que la noche de jueves a viernes se produjeron en dos de los locales que frecuentan, en el barrio barcelonés de Gràcia. Según un comunicado de la PUA, estas acciones serían «una represalia» por los incidentes ocurridos el pasado jueves en la UAB, en la que diversos de sus integrantes se enfrentaron con las fuerzas policiales durante la visita del presidente Aznar a Bellaterra. Esa misma noche, hacia las seis de la madrugada, se declaró un incendio en el Casal Popular de Gràcia, una casa okupada situada en la calle Verdi, donde la PUA se reúne. Las llamas quemaron completamente una habitación de la planta baja llena de cajas con ropa y medicamentos que iban a ser enviados a Cuba.

21
gen.
10

resistència anticapitalista

RESISTÈNCIA ANTICAPITALISTA

Cartell editat l’u de maig de 1999

Tot i que la manifestació estava convocada per diferents organitzacions i col·lectius revolucionaris de Barcelona, la premsa, citant fonts policials, la va atribuir exclusivament a la PUA. Hem trobat una notícia de La Vanguardia (15-05-98) criminalizant la PUA per la convocatòria de l’any anterior:

Una de las últimas oficinas afectadas fue una sucursal de Caixa Tarragona en Grácia, donde unos desconocidos hicieron explosionar un cóctel molotov en la madrugada del 1 al 2 de mayo. La Guardia Urbana cree que aquella acción violenta lleva el sello de la radical Plataforma d’Unitat d’Acció (PUA), que por aquellas fechas había llamado a conmemorar el “día mundial del sabotaje” (sic)

20
gen.
10

al fossar no hi parla cap traidor!

AL FOSSAR NO HI PARLA CAP TRAIDOR. PER VÈNCER CAL LLUITAR!

Cartell editat l’onze de setembre de 1995

Tot i no anar signat, aquest es pot considerar el primer cartell “d’onze de setembre” de la PUA. (la nit anterior hi havia hagut un concert amb cartell signat a la ja desapareguda Sala Garatge de Barcelona). Es va encartellar al Fossar de les Moreres i voltants. El seu objectiu era denunciar les obscures maniobres d’Àngel Colom i el seu partit en aquell moment (ERC) i evidenciar que existia tot un sector independentista que es negava a acceptar el seu procès liquidacionista.

Extret de Viquipèdia:

Autodefinit com a pacifista, sempre s’oposà a la violència com a mètode per aconseguir fins polítics i defensà la democràcia i el respecte a les institucions com a via per aconseguir la independència de Catalunya. Contribuí a la dissolució del grup armat Terra Lliure i al desmembrament de l’independentisme que optava per la ruptura; amb aquest objectiu, va mantenir contactes secrets i de públics amb la cúpula del Ministeri de l’Interior, amb la intenció de desmobilitzar tant la militància clandestina del Terra Lliure com l’activisme del Moviment de Defensa de la Terra. En un continu de gestions envoltades de molta propaganda, va oferir la integració a ERC a tots els independentistes que renunciessin a l’enfrontament contra l’Estat i s’integressin a la dinàmica parlamentària del règim.

20
gen.
10

concert a cornellà

CONCERT. CELEBREM EL 53 ANIVERSARI DE LA DERROTA NAZI

Cartell editat el 1998 per anunciar un concert a Cornellà (Barcelonès).

Tot i pertànyer a l’entorn de la PUA i col·lectius revolucionaris de Cornellà, aquest cartell no anava signat.