Cartell editat el maig de 1997 per la PUA i la Plataforma Família Mimbrero, per a convocar a una jornada de lluita per la llibertat de la família Mimbrero.
Arxiva a la Categoria 'antirepressiu'
10
set
11
CAIGUTS EN COMBAT
HOMENATGE ALS CAIGUTS EN COMBAT PER UNA TERRA LLIURE
Cartell editat per a convocar un homenatge als caiguts en combat en motiu de la diada del Pi de les Tres Branques de 1997.
10
set
11
AMNISTIA
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS BASCOS
Cartell editat per la PUA, Força Obrera i l’Ateneu Popular de Vallcarca per a convocar una xerrada de Gestoras pro Amnistia a Barcelona.
23
set
10
família mimbrero
ACTE ANTIREPRESSIU EN SOLIDARITAT AMB LA FAMÍLIA MIMBRERO. DESPRÉS DE 18 MESOS DE LA SEVA DETENCIÓ ENCARA SON A LA PRESÓ SENSE JUDICI!
Cartell unitari editat per a anunciar un acte de solidaritat amb la Família Mimbrero el 7 de setembre de 1995.
Signat per: Coordinadora d’Osona Contra la Tortura, Coordinadora Contra els Abusos de Poder, Plataforma Família Mimbrero, Assemblea d’Esquerres del Vallès Oriental, Ateneu X de Vilafranca del Penedès, Col·lectiu Contrainformatiu PTEM, PUA Barcelonès, CCSI (Comité Català de Solidaritat Internacionalista), PTR (Partit Revolucionari dels Treballadors).
A la xarxa hi trobem molt poca informació sobre aquesta família represaliada. Engaxem una notícia de “La Fura” del 17 de juliol del 1997:
L’Audiència Nacional ha decretat llibertat provisional per a Antònia Gonzàlez i José Mimbrero, mare i fill petit de la família vendrellenca acusada de col.laborar amb ETA. Els dos vendrellencs van ser deixats anar de la presó després de romandre-hi durant 26 mesos, i els altres dos membres de la família, el pare Joan Mimbrero Candelejo, i el fill
Joan Mimbrero Gonzàlez, encara hi són. La decisió del tribunal de concedir la llibertat a mare i fill petit es deu als dubtes que el jutge Baltasar Garzón té sobre el coneixement que Antònia i el seu fill Josep poguessin tenir sobre la pertinença de Dolores López, àlies Lola, a la banda armada.
La defensa va demanar l’absolució dels inculpats, durant el judici que es va celebrar la setmana passada. Per a l’advocat Mateu Seguí, el cap de família dels Mimbrero va acollir Lola perquè es coneixien des de feia molt de temps, per la militància dels dos al Partit Comunista Internacional, cosa que en cap moment pressuposava que col.laboressin amb ETA. Durant el judici, el ministeri fiscal va mantenir les conclusions en què demanava nou anys de presó per a cadascun dels quatre membres dels Mimbrero.
27
mar
10
concert pel benjamí
CONCERT AMB INADAPTATS, KOP, RED BANNER I POTATO. LA REPRESSIÓ NO S’ATURA, NOSALTRES TAMPOC!
Cartell editat per a anunciar un concert el 14 de juliol de 1998 a Manresa.
Signat per la Xarxa Antirrepressiva de la PUA, els beneficis del concert anaven destinats al pres polític català Benjamí Ramos Vega.
21
feb
10
concert antirepressiu
CONCERT ANTIREPRESSIU. HECHOS CONTRA EL DECORO, BATZAK, SKATOBEAT I GAZAPOS.
Cartell editat per a anunciar un concert antirepressiu a La Granada del Penedès.
25
gen
10
delegada del govern, culpable!
Cartell editat el 1999 per a denunciar la repressió policial i parapolicial que tenia lloc aquells dies
Poc després de les càrregues ocorregudes a la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) coincidint amb la visita del aleshores president del Govern Espanyol José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, en aquells moments ministre de l’Interior, va fer pública en una intervenció al Congrés, una llista de deu catalans i catalanes suposadament molt perillosos, implicats en aquells fets. La llista incloïa alguns militants de la PUA.
Enganxem dos fragments de notícies aparegudes a El País i El Mundo respectivament:
El País:
La Coordinadora de Asambleas de Facultad (CAF), mayoritaria en la UAB calificó de “totalmente inaceptable” la intervención de Mayor Oreja, en el Congreso porque “justificó y avaló” la actuación policial. La CAF pide su dimisión por intentar “criminalizar el movimiento estudiantil”.La Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA) una de las organizaciones implicadas por el ministro en los hechos de Bellaterra, acusó a Mayor de “no ser democrático” por facilitar los nombres de diez jóvenes que supuestamente participaron en lo sucedido. La PUA ha convocado una manifestación el viernes para protestar por la carga policial y por sendos incendios ocurridos en dos locales frecuentados por sus miembros, que sospecha que pudieran haber sido provocados por la policía como “represalia”.
El Mundo:
Jóvenes miembros de la PUA (Plataforma per la Unitat d Acció), un grupo independentista radical, sospechan que la Policía puede estar detrás de los dos incendios que la noche de jueves a viernes se produjeron en dos de los locales que frecuentan, en el barrio barcelonés de Gràcia. Según un comunicado de la PUA, estas acciones serían «una represalia» por los incidentes ocurridos el pasado jueves en la UAB, en la que diversos de sus integrantes se enfrentaron con las fuerzas policiales durante la visita del presidente Aznar a Bellaterra. Esa misma noche, hacia las seis de la madrugada, se declaró un incendio en el Casal Popular de Gràcia, una casa okupada situada en la calle Verdi, donde la PUA se reúne. Las llamas quemaron completamente una habitación de la planta baja llena de cajas con ropa y medicamentos que iban a ser enviados a Cuba.
25
gen
10
llibertat benjamí ramos
Cartell editat el 1997 per a demanar la llibertat del pres polític català Benjamí Ramos coincidint amb el seu judici a l’Audiència Nacional
Extret de La Fura:
Durant la primera etapa, l’activitat de la PUA es caracteritza per organitzar activitats de tipus feminista, de solidaritat amb la Cuba castrista o de suport a l’independentisme basc. Entre aquestes últimes destaca una concentració davant el consulat alemany a Barcelona per protestar contra l’extradició de Benjamín Ramos, acusat de col.laborar amb l’escamot Barcelona d’ETA i militant del Partit Comunista d’Espanya (Internacional) que havia aconseguit fugir a Alemanya.
24
gen
10
concert antirrepressiu
CONCERT ANTIRREPRESSIU A LA SALA GARATGE DE BARCELONA (BRAMS+BATZAK)
Un altre dels molts concerts antirrepressius que va organitzar la PUA per a cobrir les despeses judicials dels seus militants. Sobre la repressió que va patir la Plataforma, enganxem un fragment d’un comunicat aparegut a la Fura 776 (juliol 1997)
Des de l’aparició de la PUA, un any i mig llarg enrera, s’ha despertat un senyal d’alarma a la delegació del Govern espanyol ial Palau de la Generalitat. Els seus sicaris uniformats (ara gairebé tots de blau) han posat en marxa tot l’aparell repressiu que han cregut que feia falta per parar-nos els peus. La repressió no s’ha fet esperar. Així, en un any i mig més de 10 membres de la PUA han estat torturats/des i maltractats/des per les forces de seguretat de l’Estat, més de 50 membres de la PUA han estat detinguts i detingudes per les forces de seguretat de l’Estat, sovint il.legalment, més de 100 membres de la PUA han estat retinguts/des, controlats/des i/o identificats gairebé sempre il.legalment, per les forces de seguretat de l’Estat. Patim la repressió perquè estem començant a lluitar de debò per la nostra terra, per la nostra gent, pels nostres drets com a poble i com a éssers humans.
22
gen
10
assassins!
ASSASSINS. FORA LA LLEI ANTITERRORISTA, FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ!
Cartell editat el 1997 per a convocar una manifestació antirepressiva.
Alguns militants i simpatitzants de la PUA van ser detinguts i se’ls aplicà la Llei Antiterrorista. Els fets més destacats van succeir a Cornellà i Terrassa. Aquest és un fragment del diari El Mundo que parla sobre els segons:
El pasado martes fueron detenidos en Terrassa X. M., de 20 años, O. P., de 19, L. P. , de 19, y M. C., de 20. Las acusaciones que pesan sobre ellos son las de colocar tres artefactos explosivos en empresas de trabajo temporal. La detención se produjo por orden del titular del juzgado central de instrucción número 4, Carlos Dívar, y se les aplicó la ley antiterrorista al entender que forman un grupo organizado que actúa de forma calculada.
